Parlar per parlar

Hi ha gent que parla per parlar. Si no és així, no puc arribar a entendre la crítica salvatge a C++. Em limitaré a comentar el punt en el qual parla de que actualment vivim en una època d'abundància i els recursos no són importants.

És evident que ja no vivim en una època on haguem de fer malabarismes per encabir un TSR en 640K de memòria convencional. És evident que no vivim en una època on haguem d'emmagatzemar la informació sent curosos amb quanta memòria disposem. Però, implica això que no hem de ser ecològics en els nostres programes i intentar fer-los el més compactes i òptims possibles? O és que no és més ràpid i eficient un programa que pensi en els recursos?

La por dels informàtics

Diuen que els escorpins només ataquen quan se senten amenaçats... és fàcil, si no t'acostes no et fan res. Això també passa amb alguns dels meus companys de gremi, els informàtics.

Podríeu pensar que algú que es dedica a assumptes relacionats amb la informació, els xips, internet i aquestes coses deu ser probablement una d'aquelles persones amb inquietuds que l'obliguen a estar sempre a la cresta de la ona, amb total atenció a les novetats del sector i a les últimes tendències.

Us equivoqueu... Hi ha una corrent dins del sector que està instal·lada en el "a mi no m'escalfis el cap" i en el "si tot funciona no toquis res" i similars. Deixant de banda que si la història de la ciència i la tecnologia s'hagués regit per aquests principis encara estaríem arrossegant carros; aquesta actitud és més aviat pròpia d'algú que té por de perdre la trona que no pas d'un especialista en la innovació i en la implantació de noves tecnologies.